Finestres - Eduard Escoffet

Lírica de consum (LaBreu) és un recull de poemes íntims i contundents, un compendi amb il·lustracions de No.Yoro que serveix a Eduard Escoffet per arrelar-se en un present ferit.  

*** 

Eduard Escoffet (Barcelona, 1979) ha dirigit, durant molts anys, la seva tasca creativa cap a la poesia sonora i el recital en directe, amb recitals arreu d’Europa, Amèrica i també a la Xina i Sud-àfrica. Ha publicat els llibres de poesia Gaire (2012), El terra i el cel (2013, publicat en castellà el 2018 amb el títol Suelo y cielo) i Menys i tot (2017), a banda del llibre d’artista Estramps amb Evru (2012) i el pòster-poema Plançó (2021), premi Carles Hac Mor. El 2022 va aparèixer a l’editorial italiana Argos el llibre Cuciture, una antologia dels seus poemes publicats fins aleshores amb traducció a l’italià a càrrec de Nancy De Benedetto i Lello Voce. El 2023 va publicar el disc de poesia sonora i improvisació vocal Bastida (editat per Erratum i Sonhoras). Amb la banda d’electrònica Bradien, amb la qual va col·laborar entre 2009 i 2016, va publicar els discos Pols (2012) i Escala (2015). També el 2022 va estrenar a Barcelona l’acció sonora per a cassets Utopia i esclavatge (peça per a 25 veus mecàniques), i el 2023 va presentar al CCCB la instal·lació Eco i l’oracle, desenvolupada amb intel·ligència artificial. Aquell mateix any va presentar l’exposició doble Creixement i drecreixement de Howard Roark a The Green Parrot i Chiquita Room (Barcelona). 

Eloy Fernández Porta (Barcelona, 1974) és doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat onze llibres de «crítica mutant, amb idees que es metamorfosen en estil i forma narratives» (Christine Henseler): Afterpop, Homo Sampler, €RO$ (Premi Anagrama d’Assaig), Emociónese así (Premi Ciutat de Barcelona), En la confidencia i, en català, L’art de fer-ne un gra massa.  Ha traslladat els seus textos a l’spoken word amb els grups Afterpop Fernández & Fernández (amb Agustín Fernández Mallo) i Mainstream (amb Jose Roselló). Ha estat traduït a l’anglès, el francès i el portuguès. Amb l’assaig autobiogràfic Los brotes negros ha tingut un ressò extraordinari. 

Maria Sevilla (Badalona, 1990) és poeta, investigadora de la literatura i docent precària. Ha publicat Dents de polpa (2015), Kalàixnikov (2017), if true: false; else: true (2020), Plastilina (2021) i La nit ovípara (2024). També ha experimentat amb gèneres liminars com la poesia sonora i el videorecital, i ha pujat a escenaris d’arreu d’Europa, Amèrica i Àsia. Des de gener del 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal. No desitjaràs els béns del proïsme (2024) és el seu primer assaig, publicat a la sèrie «Deu Manaments». 

Martí Sales (Barcelona, 1979) és escriptor, traductor i músic. En el camp literari es va donar a conèixer amb el poemari Huckleberry Finn que li va valer el premi Vila de Lloseta de poesia, 2005. Amb Dies feliços a la presó es va endinsar en el camp de la narrativa. El 2012 va publicar Ara és el moment, que se centra en l'escena musical independent de Catalunya. Com a músic ha estat cantant i guitarrista del grup de punk Els Surfing Sirles. També és autor de La cremallera, Alcohols: Una aproximació als graus i Aliment, una mena de diccionari gastronòmic amb il·lustracions de Frederic Amat i Oriol Malet.