A Franquisme i transició: Repressió, institucionalització i crisi (Laertes), Pelai Pagès analitza quatre dècades d’Espanya i Catalunya que seran clau per entendre el moment actual.
***
Del 1939, fi oficial de la guerra civil, i febrer de 1981, després del cop d'estat fallit de Tejero, Espanya i Catalunya van viure quatre dècades de canvis significatius en àmbits polític, econòmic, social i cultural. Després de la guerra civil i la victòria dels militars feixistes liderats per Franco, la repressió va ser constant fins a la seva mort. D’aquesta manera, la primera part de Franquisme i transició se centra en l’aspecte més essencial del franquisme, com és el seu caràcter repressiu: des de la repressió que va portar a terme durant la guerra civil, fins a les darreres condemnes a mort que el règim va dictar poques setmanes abans de la mort de Franco, passant pel paper que va desenvolupar la presó Model i destacant la importància que van assolir les lleis repressives, des de la guerra civil fins a la vigília mateixa de la mort de Franco. Un segon apartat es dedica a la institucionalització del règim, en el benentès què l'estat franquista es va anar construint sincopadament, responent sempre a mesura en què la realitat ho requeria.
***
Pelai Pagès (Sant Pere Pescador, 1949) és professor d’història contemporània a la Universitat de Barcelona. Especialitzat en temes de moviment obrer, principalment en els anys de la II República i la Guerra Civil Espanyola, entre els seus treballs destaquen Andreu Nin: su evolución política (1911-1937) (1975), El movimiento trotskista en España (1930-1935) (1977), Historia del Partido Comunista de España (1920-1930) (1978), Introducción a la historia (1983), La Guerra Civil Espanyola a Catalunya (1936-1939) (1987), La presó model de Barcelona. Història d’un centre penitenciari en temps de guerra (1996), Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (2000, juntament amb Maria Teresa Martínez Sas), Història del moviment obrer als Països Catalans (2001), Franquisme i repressió: la repressió franquista als Països Catalans, 1939-1975 (2004) i La Comissió de la Indústria de Guerra de Catalunya (1936-1938) (2008).
Ferran Pedret (Barcelona, 1979) ha estat diputat al Parlament de Catalunya en representació del PSC, exercint diverses responsabilitats dins del grup parlamentari i de la cambra. Actualment és president del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar. Pedret també és autor de publicacions com Quan succeeix l’inesperat: el 15-M i l’esquerra (Ed. Carena/Ed. Els Llums, 2011); Nosaltres, els federalistes: Catalunya a la cruïlla (Ed. Els Llums, 2012); i Sortir de l’atzucac: Reflexions des del socialisme (Fundació Rafael Campalans, Papers de la Fundació núm. 166, 2016); així com ha coordinat el llibre El futur és federal (FRC Llibres, núm. 12, 2023), dins el qual també és autor d’un dels articles. Militant socialista des del 1993, ha tingut diverses responsabilitats orgàniques a la JSC i al PSC. És també afiliat al sindicat UGT.
