L'Infern de Dante: una lectura acompanyada. Amb Jordi Martí.

La Divina Comèdia és una de les més altes creacions de la Humanitat. Segons Borges, “la cima absoluta de todas las literaturas”. Una obra imponent, d’estructura complexa, escrita en vers, susceptible de tot tipus d’interpretacions: històriques, metafòriques, filosòfiques, teològiques… Però que també pot ser llegida de manera estrictament literal. De fet, el propi Dante així ho reconeixia, i Borges així ho recomana, si més no com a primera aproximació al gran text.

Un home sol es perd en l’espessor d’un bosc, quan fosqueja. Tres feres ferotges l’acorralen: tanta és la seva desesperació, que quan veu aparèixer un fantasma de forma humana no dubta en seguir-lo… a l’Infern.

Acompanyant aquest personatge -que no és altre que el mateix Dante- podrem experimentar el que, segons Stephen King, és “la primera gran novel.la de terror, mai igualada”. Un angoixós univers de morts vivents i refinadíssims i cruels turments, de foc i de glaç, de sorolls i pudors, de criatures mitològiques de ràbia desfermada, on el Dante personatge, que hi entra mut i mort de por, va adquirint seguretat, fins a atrevir-se primer a parlar i a discutir amb els morts, i després fins i tot a permetre’s el pervers plaer de la venjança.
Per contrapesar l’horror, llegirem -en italià-, i ens podrem aprendre de memòria, alguns dels fragments mes cèlebres de la poesía universal.